El turisme
El tòpic de ciutat turística i disbauxada plou sobre Lloret de Mar com una pluja àcida. No cal fer-ne gaire cas. Aquests tòpics impedeixen el reconeixement de la identitat profunda de les coses, les persones i els llocs. Però deixem córrer la cortina del tòpic i contemplem un Lloret agradable i apassionant.
No es pot ni s’ha de negar que Lloret és un dels principals destins turístics de les masses europees. Però n’hi ha prou amb una visita una mica pausada a aquest rovell de l’ou mediterrani per descobrir tres coses: a) Lloret és molt més que un pàrquing de turistes humils, assedegats i amb ganes de gresca; b) el turisme de masses no té perquè ser una cosa lletja, vergonyosa o desagradable; i c) amb esforç, tenacitat i rigor, el desgavell dels primers anys descordats del turisme s’ha anat transformant en una indústria respectuosa amb l’entorn, eficaç en els objectius econòmics i molt llesta per aprofitar els equipaments de què la població s’ha dotat, a fi i efecte d’allargar al màxim la temporada.
Lloret de Mar acull, efectivament, onades de turistes de totes les edats i condicions. Hi ha qui viatja a països exòtics i allunyats per observar el fascinant comportament dels humans agrupats en carrers i places, girant al voltant dels temples i els mercats. Potser no caldria anar tan lluny. Durant molts mesos de l’any, pels carrers i les platges de Lloret passegen, es banyen, compren, mengen, riuen, paren el sol, parlen, beuen, frueixen, s’encanten, neden, ballen, festegen, juguen a golf o a futbol, al casino, descansen i s’estimen persones de totes les races i tendències. Lloret és un gran contenidor festiu; una inesgotable sala de descans, un monumental centre de pelegrinatge ociós. El temple de l’oci, del dolç no fer res i de l’oblit de les rutines. Hi entren i en surten constantment els tipus més extravagants i els més convencionals, gent que necessita repòs i gent que necessita gresca, burgesos endiumenjats que busquen plaers prudents, joves que surten de casa per primera vegada disposats a cremar-ho tot en una nit i ancians que aprofiten l’últim raig de sol mentre s’acosten a l’últim viatge.
